CASIMIR ARAJOL Tot terreny
CASIMIR ARAJOL: «El mòbil i l’ordinador són tractaments per l’Alzheimer»
Poca gent hi ha a Andorra que no hagi sentit parlar de Casimir Arajol. Nascut el 1933, és un home inquiet, nerviós, que pensa massa i que sobretot,camaleònic. Perquè el segle XX i el que portem del XXI ha estat en contínua evolució i ell mai s’ha quedat enrere.
–Vostè va viure la invenció de la televisió i fins avui. Ara podem veure-la a través d’un mòbil, per exemple. Què tal se li donen les noves tecnologies?
–Crec que són invencions realment últims per a la humanitat i un s’ha d’adaptar als nous temps. Sobretot la rapidesa alhora de comunicar-te amb la gent, encara que estigui a l’altra punta del món. Jo tinc Iphone, Ipad i un bon Mac, que és genial per als tontos i els tinc interconnectats per poder tenir la mateixa informació a tots tres.
–I què tal es defensa?
– Molt bé. He fet cursos d’això, el que passa és que només vaig anar el primer dia perquè tot el que explicaven ja ho sabia. Quan tinc algun problema m’hi poso en contacte amb el meu informàtic per Telegram, que és més ràpid que el Whatsapp. Això és una meravella, també per a la gent gran... Crec que el mòbil i l’ordinador són grans tractaments per a l’Alzheimer. Quan veig el llum del router de color taronja em poso molt nerviós...
–Ha estat veterinari, cap de protocol, president de l’agrupació fotogràfica i cine amateur als anys 60, és investigador, bibliòfil, col·leccionista... Vostè que es considera?
–Un afortunat. Mai m’han imposat una feina i aquesta és la clau: tot ho faig per il·lusió.
–Fa no gaire va guanyar el premi Àgora cultural. Encara recollint premis... Fent ús de la dita ‘ja descansaré quan mori’?
–.Aquest premi no l’esperava. Sempre anava de convidat i aquest any i era tota la família. Tot molt estrany, sí.
–Com va la preparació de la Fira i la l’agenda de Nadal?
–Bé, ja m’hi he posat i està tot encarat. Amb la Fira Porto dels del 1979, que la vaig reengegar amb Amadeu Rosell quan era conseller d’Agricultura. Faig el programa i trio el premi. Ara faig la maqueta per ordinador, que és més fàcil i pràctic.D’això no em canso perquè m’ho passo molt bé.
–La pregunta del milió: quin serà el premi?
–Aquest any toca un morter. Agradarà molt. Jo en tinc entre 30 i 40 a casa i és tot un món, hi ha peces que són autèntiques obres d’art.
–També va reengegar les falles, que s’havien perdut als anys 50, i fa poc el vam veure com a padrí dels Fallaires d’Andorra en el discurs dels tres finalistes a l’Andorrà de l’any. Es considera fallaire?
–De petit, sí. Ara no tant però un orgull fer el discurs, tot i que no servia de gran cosa perquè el guanyador ja s’havia decidit.
–Per quan un llibre de la seva vida?
–Ja m’ho han proposat però no vull. Sí li diré que estic preparant un de fotografies. Volia fer-lo curt, d’unes trenta, però tinc tant material que se m’ha anat de les mans.